TEMA 9. EDUCACIÓ: QUALITAT, EQUITAT I EXCEL·LÈNCIA. ESCOLA: AUTONOMIA I COMPTE DE RESULTATS

Política i legislació de l'educació. Pacte social per a l'educació

Escola: institució, establiment, edifici, les persones fan l'escola

Escola és el nom genèric de qualsevol centre docent, centre d'ensenyament, centre educatiu, col·legi o institució educativa; és a dir, de tota institució que imparteixi educació o ensenyament, encara que sol designar més específicament als de l'ensenyament primari.

El terme «escola» prové del grec clàssic σχολή (eskholé) per mediació del llatí schola. Curiosament el significat original en grec era “d'oci”, tranquil·litat, temps lliure, que després va derivar a allò que es fa en durant el temps lliure i, més concretament, allò que mereix la pena fer-se, d'on va acabar significant “estudi”, per oposició als jocs, ja en el grec de Plató i Aristòtil. En el període hel·lenístic va passar a designar a les escoles filosòfiques, i d'aquí, per extensió, va prendre el significat actual de «centre d'estudis».

Malgrat la gran funció que compleix l'escola en la nostra societat existeixen persones que creuen que l'escola crea un retard en la impartició dels coneixements, i també resulta controvertida l'efectiva participació democràtica dins de l'escola amb el model actual, per tant es basen que l'escola és:

• Conservadora: accés, no exàmens, no diferències individuals, divorcio escola/treballo.
• Humanista: rebutja pragmatisme, lamenta pèrdua dels valors morals i religiosos.
• Neomarxista: col·laboració de l'escola per perpetuar la societat classista.

L'Estat ha de garantir l'educació del seu poble. Per això, la seva funció és inspeccionar i supervisar les escoles perquè funcionin de forma correcta i brindin el millor servei educatiu als seus estudiants.

En l'art, l'escola defineix al conjunt de deixebles, seguidors o imitadors d'una persona o de la seva doctrina. El concepte permet distingir a les obres d'una època o regió (per exemple, escola romàntica).

D'acord a les diferents concepcions de l'ensenyament, poden esmentar-se diferents models d'escola: l'escola selectiva (que considera que hi ha una cultura dominant els valors de la qual són els que s'han de transmetre), l'escola compensatòria (els valors de la cultura dominant són els “normals” i intenta compensar els dèficit per aconseguir-los), l'escola comprensiva (destaca els valors positius i negatius de cada cultura), l'escola inclusiva (part de les capacitats de cada persona per transformar l'entorn i acaba amb la desigualtat) i l'escola moderna (que busca educar d'una manera racionalista, secular i no coercitiva).

En l'actualitat, les escoles es divideixen entre públiques i privades. Mentre que les primeres es troben baix control de l'Estat i són gratuïtes, les escoles privades són administrades per particulars o empreses que cobren una quota pels serveis educatius que brinden. 

LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ: PREOCUPACIÓ I RETÒRICA, Martí Teixidó

L'article La Qualitat de l'Educació: Preocupació i Retòrica de Martí Teixidor ens diu que la qualitat de l'educació la creem entre tots, la família, els mitjans de comunicació, l'escola, el lloc de treball, les empreses de lleure, la publicitat. In aquests veuen la qualitat de l'educació des de diferents punts de vista.

PEDAGOGIA I PARTICIPACIÓ : PER A UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT

Les finalitats que proposa la Societat Catalana de Pedagogia a aquest document són les següents: participar en el debat de l'educació, i activar-lo amb reflexions i recomanacions, per superar determinants prejudicis i opcions que no tenen com a referent l'aprenentatge dels alumnes. Aportar fonamentacions i normes d'acció des de la pedagogia per a la presa de decisions de mestres o professors i d'administradors de l'educació o polítics. 

ESCOLA CATALANA

Clicant aquí aniràs a una pàgina web on trobaràs 210 números de la Revista Escola Catalana amb els seus articles corresponents i on els podràs llegir. 

EDUCACIÓ

Aules massificades, professors poc qualificats, infraestructures pobres, en resum, poca qualitat en educació són algunes de les xacres dels sistemes educatius mundials. Així ho revela l'últim informe bianual de la UNESCO que afirma que la qualitat educativa és un valor a la baixa a nivell mundial, tot i que és la clau del desenvolupament. L’estat espanyol tampoc aprova aquesta assignatura. La situació del sistema educatiu espanyol no ha fet progressos des del darrer informe de la UNESCO i es troba en la posició 20 del rànquing de desenvolupament educatiu dels 25 països membres de la Unió Europea.

En aquest sentit, la UNESCO ha elaborat un rànquing de països segons els seu Índex de Desenvolupament Educatiu (IDE), l’indicatiu que permet veure si s’assoleixen o no els objectius de l’EPT. En aquesta llista, Espanya se situa en la 26a posició, una bona marca si es mira a nivell mundial, però que si es compara amb els països de la Unió Europea és més preocupant. I és que dels 25 països que formen la UE només n’hi ha cinc amb pitjor IDE: Hongria, Àustria, Portugal, Eslovàquia i la República Txeca. Noruega, Dinamarca i Holanda encapçalen el rànquing.

Una de les raons per les quals l’estat espanyol no aconsegueix equiparar el seu sistema educatiu al dels altres països europeus és el baix pressupost que es dedica a l’educació. Des del darrer informe de la UNESCO, el govern espanyol hi ha destinat un 4,5% del PIB (4.500 milions de euros), un terç per sota de la mitjana europea.

La qualitat, la clau del desenvolupament

Un dels objectius en els quals ha posat més atenció la UNESCO per elaborar aquest darrer informe és la qualitat de l’educació, en tant que és un dels punts en els que encara cal avançar molt si es volen aconseguir al 2015 els objectius de l'EPT. Explica Koichiro Matsuura, Director General de la UNESCO, que “encara és molt comú a molts països veure aules massificades, docents poc qualificats, escoles equipades amb infraestructures deficients i sense material pedagògic suficient” i no sempre són països subdesenvolupats. La majoria de països suspèn en algun dels aspectes que implica l’educació de qualitat i la UNESCO només destaca els progressos que han fet en aquesta matèria 11 països.

D’aquests 11 models educatius, set mereixen la felicitació de la UNESCO perquè han inclòs projectes “ambiciosos” tot i les dificultats (sobretot de caràcter econòmic) amb les quals es troben. Són els models de Xile, Brasil, Sri-Lanka, Bangla Desh, Egipte, Senegal i Sud-Àfrica. Els altres quatre són qualificats de “models educatius de qualitat” i amb “alts rendiments”. Són Finlàndia, Canadà, la República Txeca i Cuba. Tots ells tenen en comú que tenen una alta estima i confiança en la professió docent, que hi destinen una part important dels seus pressupostos i que tenen molt clars els objectius i la importància de l’educació. L’exemple més clar és el cas de Cuba, que destina un 8,7% del seu PIB a l’educació i que compta amb una taxa d’escolarització del 95,7%.

Segons Matsuura, un ensenyament de qualitat “és la clau” per evitar el fracàs escolar i garantir l’èxit del futur desenvolupament dels nens, que acabarà repercutint en el progrés de la societat. En matèria de qualitat educativa, però, “no hi ha cap panacea” i, tant important com els diners, són condicions indispensables una política educativa de llarg termini, la implicació dels poders públics i més suport als docents.

INFÀNCIA

Dins de l’àmbit internacional cal destacar en primer lloc la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989 i ratificada per Espanya mitjançant Instrument del 30 de novembre del 1990.

L’esmentada convenció regula els principis bàsics que han de regir la vida del menor i que han de respectar les normatives dels estats que, com Espanya, l’hagin ratificat. Es basa en el principi general que a l’hora de regular qualsevol situació que afecti el menor s’ha de partir de la consideració primordial de l’interès superior del nen, eix vertebrador de totes les mesures legislatives i administratives que s’adoptin en l’esmentada regulació.

Per tal de garantir aquest interès superior del nen articula diverses actuacions de compliment necessari, entre les quals cal destacar la intervenció directa del nen en qualsevol procediment que l’afecti i en concret, estableix en el seu article 12 que ha de ser escoltat en tots els que s’hi vegi directament implicat.

És important destacar també que la Convenció parteix de la base que els estats membres han d’assegurar al nen la protecció i la cura necessàries per a la seva edat, emprenent, per tal d’aconseguir-ho, totes les mesures legislatives i administratives que siguin necessàries.

La Llei 14/2010, de 27 de maig, dels Drets i oportunitats de la infància i l’adolescència.

La nova llei s’encarrega de desplegar l'article 17 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya relatiu al reconeixement del dret de les persones menors d’edat a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de protecció de menors i promoció de les famílies i la infància segons estableix l'article 166.3 i 4 de l'estatut.

Amb la nova normativa resten derogades normatives anteriors tal i com s’estableix en la Disposició Derogatòria com són la llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, la llei 8/2002 del 27 de maig que modificava la llei 31/1991 de 30 desembre, i la llei 8/1995 de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents; així com totes aquelles lleis contaries en tot o en part a la nova llei 14/2010, de 27 de maig.