TEMA 11. ESCOLA INCLUSIVA

L'escola inclusiva: tots iguals, tots diferents.

És una escola que acull la diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l'escola.

L'escola inclusiva forma part d'un procés d'inclusió més ampli; suposa l'acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix la transmissió de nous valors a l'escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d'exclusió; suposa crear un context d'aprenentatge inclusiu desenvolupat des del marc d'un currículum comú; exigeix una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d'una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

Educació Especial

Educació especial és aquella destinada a alumnes amb necessitats educatives especials degudes a altes capacitats, discapacitats psíquiques, físiques o sensorials. L'educació especial en sentit ampli comprèn totes aquelles actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats, ja sigui en centres ordinaris o específics.

Necessitats Educatives Especials (NEE).

Es parla de necessitats educatives especials quan una deficiència, ja sigui física, social, sensorial, etc., afecta l'aprenentatge, i fa imprescindible modificacions parcials o totals del currículum per a que el nen pugui assolir el màxim desenvolupament de la seva personalitat i les seves capacitats. Aquestes necessitats educatives es poden presentar de forma permanent durant tota l'escolarització o en una fase d'ella. El terme se sol usar també per a alumnes amb un entorn molt desafavorit que necessiten una atenció suplementària per risc de fracàs escolar.

Centres Educatius Especials (CEE)

Els infants amb alguna limitació funcional en edat escolar, sempre que es valori positivament, han d'ésser integrats en centres d'educació ordinària (article 18, Resolució EDU/904/2006, de 30 de març de 2007). Si no és possible, han de matricular-se en un Centre d'Educació Especial (CEE).

Infants amb alguna limitació funcional en edat escolar.

Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE)

Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva. Correspon a l’equip directiu del centre dur a terme la dinamització d’aquest procés.

Pedagogia Terapèutica

L'aula de Pedagogia Terapèutica atén a tots aquells alumnes i que presenten necessitats educatives especials, casos que estan diagnosticats per l'Equip d'Orientació del Centre. A l'aula es tracten les dificultats que presenten per arribar a la normalització de l'alumne.
El treball amb els alumnes és primordialment individual encara que poden existir grups de 2 o 3 alumnes, agrupant-los segons les dificultats que presenten. L'aula de Pedagogia Terapèutica per a la realització de les seves tasques, disposa d'un ordinador i bastants programes educatius , en el qual, els alumnes poden treballar de forma individual portant un exhaustiu registre dels assoliments aconseguits. Cada alumne que atén l'aula té la seva programació individual de la problemàtica del seu cas, el DIAC, Document Individual d'Adaptació Curricular, en el qual s'especifica d'on partim, on hem d'arribar i aquells objectius i activitats que van a fer possible aquesta normalització.
 clicant aquí aniràs a una Unidad Didáctica de Pedagogía Terapéutica (La casa) Neurologia Pediàtrica.

La neurologia pediàtrica també es fa càrrec de problemes que no són motiu d'hospitalització, però que amb freqüència afecten l'acompliment escolar, el funcionament familiar i social o l'autoestima com el dèficit d'atenció amb hiperactivitat, els trastorns de l'aprenentatge de la lectoescriptura i el càlcul matemàtic. També brinda recolzo en nens petits que presenten trastorns en el desenvolupament (retards del desenvolupament), en àrees motora gruixuda i fina, del llenguatge comprensiu i expressiu, dificultats en la interacció social amb parells, mestres i familiars.

Paidopsiquiatria.

La paidopsiquiatria és una àrea d'especialització de la psiquiatria que tracta els trastorns dels nens i dels adolescents i que necessita del treball d'un equip multidisciplinari per desenvolupar-s'i obtenir una resolució terapèutica.

Ensenyament plurilingüe

La realitat lingüística en les escoles catalanes és amplia, ja que el català és la llengua oficial de la comunitat autònoma, però el castellà és la llengua oficial en tot l'Estat Espanyol, així doncs hi ha un bilingüisme palpable en l'àmbit educatiu.

La llengua materna, és la llengua amb la que t'han estimat, amb la que t'han parlat des de que eres petit. Primer s'aprèn aquesta llengua, després s'hi introdueix la del país on vius quan vas a l'escola i, tot i que al principi hi ha una barreja considerable entre les dues llengües, finalment, podem dir que queden perfectament separades, aconseguint un bilingüisme en la persona que aconsegueix escriure i parlar les dues llengües sense traduir d'una a l'altra.

En l'àmbit educatiu, com ja he comentat, aquest aspecte també es veu reflectit, ja que si en un país es parlen dues o més llengües, els pares volen que els seus fills estudiïn amb la seva, és a dir, amb la llengua materna. En alguns països com Alemanya, els pares poden demanar a l'escola que facin una educació complementaria al seus fills en la llengua dels seus pares, però les classes en horari lectiu seran en l'idioma oficial del país.

Règim lingüístic a Catalunya. 
Títol II. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (articles 9-18)

ARTICLE 9. RÈGIM LINGÜÍSTIC

1. 1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
2. 2. Correspon al Govern, d'acord amb l'article 53, determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari.

ARTICLE 10. DRET I DEURE DE CONÈIXER LES LLENGÜES OFICIALS

1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
3. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.

De l'article 10.2 LEC no se'n dedueix l'exclusió del castellà com a llengua de suport lingüístic

Les conseqüències que dedueixen els recurrents de l'article 10.2 LEC, en cap cas no es desprenen de la seva lectura, ja que aquest precepte no comporta l'exclusió del castellà com a llengua de suport lingüístic per als alumnes que ho necessiten, ni tampoc la impossibilitat que els alumnes puguin rebre l'educació en castellà durant el període d'adaptació.

Aquest article considera les dues realitats lingüístiques quan afirma que "els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic", ja que aquest suport es pot referir a qualsevol de les dues llengües oficials. Per una altra banda, l'acollida personalitzada que s'hi esmenta pot incloure un suport en qualsevol de les dues llengües durant el període d'adaptació, i la previsió sobre l'atenció lingüística especial respecte el català es justifica pel fet que aquesta llengua sigui la llengua vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu català.

Així, les previsions de l'article 10.2 LEC no vulneren l'oficialitat de la llengua castellana, ni el deure de conèixer-la ni el dret a usar-la, ja que de la simple lectura del precepte no se n'exclou per a res l'ús del castellà, sinó que es reconeix el dret a rebre la prestació del suport lingüístic específic de cada una de les dues llengües oficials. Tot això és compatible amb el model en què el centre de gravetat és el català, però sense exclusió del castellà.

Del contingut d'aquest precepte, per tant, no en resulta que els estudiants rebin ensenyament en una llengua desconeguda per a ells, sinó que precisament imposa el deure a l'Administració educativa de disposar els recursos precisos de suport i atenció lingüística idonis per a garantir als estudiants dels orígens més diversos l'adquisició dels coneixements suficients de les dues llengües oficials i de la llengua normalment emprada com a vehicular.

ARTICLE 11. EL CATALÀ, LLENGUA VEHICULAR I D'APRENENTATGE

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.

ARTICLE 12. LLENGÜES ESTRANGERES

1. Els currículums aprovats pel Govern han d'incloure l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
2. El projecte lingüístic ha de determinar, d'acord amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera s'imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.
3. 3. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.

ARTICLE 13. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT, DELS PROFESSIONALS D'ATENCIÓ EDUCATIVA I DEL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d'acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l'exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l'exercici de llur funció, han d'emprar normalment el català, tant en les activitats d'ensenyament i aprenentatge com en l'àmbit general del centre.

ARTICLE 14. PROJECTE LINGÜÍSTIC

1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
   • a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
   • b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
   • c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
   • d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
   • e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

El fet que l'article 10.4 es refereixi únicament a l'oferta d'ensenyament del català no comporta cap inconstitucionalitat

Cal situar aquest precepte en el context adequat, el de facilitar a la població "no escolar" el coneixement del català. No som, doncs, davant una norma lingüística específica del sistema educatiu, sinó del procés de normalització del català dels ciutadans que no han tingut l'ocasió d'aprendre el català a l'escola. La necessitat d'aquesta normalització del català respecte al castellà justifica una oferta educativa d'aquest tipus per a donar compliment als drets i deures lingüístics recollits a l'article 6.2 de l'Estatut.

En cap cas no pot deduir-se d'aquest precepte una exclusió del deure correlatiu de disposar a Catalunya d'una oferta suficient d'ensenyament de la llengua castellana. En realitat, altres preceptes de la Llei preveuen aquest ensenyament, en especial l'article 51 i concordants de la Llei d'educació contenen la previsió de l'oferta d'ensenyament de la llengua castellana dins el sistema educatiu de l'educació de persones adultes.

ARTICLE 15. PROGRAMES D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.
2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.

ARTICLE 16. EL CATALÀ, LLENGUA OFICIAL DE L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA A CATALUNYA

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.
2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.
3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.
4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.
5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.

ARTICLE 17. RÈGIM LINGÜÍSTIC ALS CENTRES EDUCATIUS DE L'ARAN

1. L'occità, denominat aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut, i com a tal és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius de l'Aran.
2. Totes les referències que fa aquest títol al català com a llengua pròpia de l'ensenyament a Catalunya, s'estenen a l'occità per als centres educatius de l'Aran.
3. Els projectes lingüístics dels centres educatius de l'Aran han de garantir, així mateix, una presència adequada del català i que els alumnes adquireixin el ple domini del català i del castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori.
4. Les referències a la competència lingüística del professorat i altre personal dels centres educatius de l'Aran s'estenen a l'occità.
5. Les disposicions d'aquest títol relatives a programes d'immersió lingüística, a l'atenció lingüística individualitzada i a la llengua de l'Administració educativa s'han d'adaptar a l'Aran a la condició de llengua pròpia de l'Aran i oficial a Catalunya que l'Estatut atribueix a l'occità.

La impugnació de l'article 17 de la LEC, sobre l'aranès, no té cap tipus de fonamentEl recurs motiva la presumpta inconstitucionalitat en el fet que una llei del Parlament no pot reconèixer aquella llengua com a oficial, oblidant que no és la LEC, sinó l'Estatut qui declara l'oficialitat de la llengua aranesa, d'acord amb l'article 3.2 CE:

EAC, art. 6.5: "La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística."

A més, l'article 36 EAC reconeix el dret de totes les persones a l'Aran a conèixer i utilitzar l'aranès, per la qual cosa la Llei d'educació ha dotat de contingut aquest dret i ha adoptat les disposicions necessàries que permetin fer-lo efectiu.

ARTICLE 18. ÚS I FOMENT DEL CATALÀ

1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons públics el català ha d'ésser normalment el vehicle d'expressió en les activitats de projecció externa.
2. Per tal d'aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l'ensenyament i l'ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l'entorn.
3. El Govern ha de promoure i donar suport a centres educatius a l'exterior en el marc més ampli de la projecció internacional de la cultura i la llengua catalanes i ha de contribuir a sostenir-los, especialment en els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.
4. Amb la finalitat de promoure els centres educatius a què es refereix l'apartat 3, el Govern pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions i entitats dels territoris i països on es trobin aquests centres i, si escau, pot proposar a l'Estat la subscripció de convenis en aquesta matèria. 

Servei de Llengües

Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístics com: EuroComRom, Euromania, per ajudar a aquelles persones que fa poc temps que són aquí o que volen aprendre altres llengües poden fer-ho de manera molt pràctica. A més es millora l'interès per les llengües, ja que els infants com més llengües coneguin molt millor. A Catalunya tothom ha de conèixer el Català i el Castellà, però quan abans millor se li ha d'incorporar una tercera llengua estrangera, perquè els infants tenen facilitat en adquirir llengües com més petits són.

EUROCOM

El mètode EuroComRom pretén mostrar el camí cap al plurinligüísme diversificat basant-se en aquestes premises :

- les llengües en la casa comuna europea no són "estrangeres"; estan relacionades

- en les famílies lingüístiques romàniques, germàniques i eslaves els europeus ens entenem

EUROMANIA

L’Euromania és un mètode que consta d’un dossier per a l’aprenentatge multilingüe de les àrees i està adreçat a l’alumnat amb edats compreses entre els 8 i els 12 anys. El seu objectiu és el de construir el saber o el saber fer en el context de la intercomprensió de les llengües romàniques. Aquest manual és fruit d’un projecte europeu que està editat en llengües romàniques: francès, occità, castellà italià, romanès, portuguès …. i és present en diversos països europeus.

Es desenvolupen les funcions lingüístiques (comprendre diverses llengües); les funcions metalingüístiques (domini del codi de la seva pròpia llengua mitjançant la comparació d’altres codis); les funcions cognitives (aprendre millor les àrees mitjançant les llengües i aprendre millor les llengües mitjançant les àrees),

Escolarització de fills de treballadors migrants

Els infants que arriben a Catalunya que són fills d'immigrants, tenen tot un servei a la seva disposició que els faciliten la seva integració en aquest nou país sense oblidar ni deixar de banda el seu país d'origen.

Els serveis són els següents:

alumnat nouvingut:

L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.

Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.

aules d'acollida

Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.

Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària. 

llengua i cohesió LiC o LiCS 

recurs en xarxa del Departament d’Educació de la generalitat de Catalunya per donar resposta al repte de construir una Catalunya cohesionada, acollidora i oberta. L’objectiu general d’aquest pla és potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe. 

espais de benvinguda 
Espais de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves famílies previs a l’escolarització- -Espais de diagnosi i orientació, en col·laboració amb els Ajuntaments
- Conèixer els diferents aspectes relacionats amb l’educació del municipi

- Facilitar la incorporació dels nens/joves al sistema educatiu amb plenes garanties.

centre acollidor

En els darrers anys, els profunds canvis socials experimentats han fet palesa la necessitat que els centres educatius s'adeqüin a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen aquests canvis és un objectiu de primer ordre, i suposa una aposta clara per avançar en la consolidació dels centres educatius. Això implica:

- Potenciar l'ús del català en un marc plurilingüe, l'educació intercultural i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participar de la dinàmica social i cultural de la nostra població per promoure continuïtats i coherències educatives;

- Ser centres innovadors i de qualitat, arrelats al país i oberts al món;

- Atendre tot l'alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc.;

- Ser inclusius, promocionar els valors del diàleg, la convivència, l'educació intercultural… on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s'hi trobi bé;

- Fer possible la igualtat d'oportunitats, especialment dels col·lectius més vulnerables. 

plans educatius d'entorn. 

Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona

No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital

El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.

- Arrelada: per tenir uns referents compartits

La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.

- Cohesionadora: per promoure la integració social

L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe. 

- Inclusiva:per incloure a tothom

I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

- En xarxa: per ser-ne tots coresponsables

És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.