LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ: PREOCUPACIÓ I RETÒRICA, Martí Teixidó (activitat portafolis)

Aquest article ens parla de la qualitat de l'educació des de diferent punts de vista. Per als polítics la qualitat de l'educació és atendre un dret fonamental que satisfà les exigències dels ciutadans i la consolidació i progrés de la societat, per als pares és que els seus fills tinguin un desenvolupament integral millor que el que han tingut ells i per als docents la qualitat de l'educació és disposar de recursos, tant materials com humans, per a poder organitzar l'ensenyament i oferir resultats que siguin reconeguts tant públicament com personalment.

Abans no és parlava de la qualitat de l'educació, sinó que la qualitat es plantejava des de la quantitat, és a dir, aconseguir l'educació per a tots.

Els pares són els que més estan preocupats i és queixen de la falta d'exigència dels centres i dels baixos nivells de coneixements i esperen que els mestres ho controlin tot, és a dir, que estiguin a sobre dels seus fills. Actualment també hi ha molts pares despreocupats i porten als seus fills a l'escola per a que els eduquin els altres.

Els docents és queixen de l'escassa inversió educativa, és a dir, l'escola està fora de la seva època. Hi ha molts mestres que es queixen del sistema educatiu i després dins de l'aula fan els que diu l'Administració, en comptes, de tenir en compte les necessitats de cada alumne, que és el que s'hauria de fer. Un bon mestre sempre s'ha d'estar formant i renovant.

Un altre aspecte del que ens parla l'article és respecte als nivells d'aprenentatge del alumnes. Es creu que els nivells d'aprenentatge dels alumnes són cada vegada més baixos i això no és veritat, perquè tenen les mateixes capacitats o inclús més que les que teníem nosaltres. No és tan necessari que els alumnes aprenguin dades, fets, definicions, sinó el que és realment important és que aquests alumnes sàpiguen fer servir unes eines per a poder arribar a aquesta informació. I aquest bon ús de les eines ha de permetre l'accés a majors nivells d'aprenentatges.

Per això, els mestres han de proporcionar uns coneixements i uns aprenentatges individualitzats per a cada alumne per a que aquests es motivin, no apareix-hi l'avorriment i que els alumnes aprenguin per a conèixer i no per a treure nota a l'examen.

I per acabar dir que estic d'acord amb la interpretació que fa Freud que diu: “l'estudiant centra tota la seva atenció en superar l'examen i deixa de prendre atenció en aprendre i en adquirir uns coneixements que, realment, és al que el capacita per a superar l'examen i podria haver-ho fet de manera agradable”. Estic d'acord amb aquestes paraules, ja que últimament jo hem sento de vegades així, i si que sé que estic aprenen moltes coses, però la majoria de coses hem dóna la sensació que les aprenc i després se'n van.