Renovació pedagògica, ajustar l'acció als alumnes
L'educació ha de recollir coses del passat. I si no introduïm innovacions la pedagogia és molt rígida. Les innovacions són incorpora a l'escola tot el que hi ha a la societat. La pedagogia s'ha de veure com a sistema i s'ha de renovar (una part de l'anterior amb ho nou, fer petits canvis). Aquests canvis els fan els docents, els seus referents són l'alumnat. La renovació pedagògica no l'ha de fer l'administració.
Ordenació educativa, regulació administrativa
l'ordenació educativa és feina de l'administració i aquesta realitza el currículum.
Innovacions educatives, canvis necessaris
La innovació pedagògica l'han de fer tots els actors implicats en les institucions escolars, és a dir tots. Incorporar allò de la societat a l'escola fent-ho d'una manera diferent. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.
Model explicatiu de l'aprenentatge com a mediació cultural
L'educació com a sistema i està integrada en un entorn social i aplicada a la comunicació de masses.
Els mestres han de convèncer als alumnes amb el coneixement, “El medi és el missatge”, Marshall McLuhan. Alumne-professor ha de ser un conjunt i ha d’haver connexió. Els mestres han de conèixer els seus alumnes i interessar-se per ells.
Els dos motors del sistema: persones
Mestres: unitat psicofísica sociocultural. Adult equilibrat que ha de tenir prou raó però no massa i alhora prou emoció. De la raó construïm pensaments i de l'emoció construïm sentiments.
Alumnes: unitat psicofísica sociocultural. És un menor en procés de construcció intern on l'estabilitat i la desestabilitat són constant.
Educació emocional: a l'escola no només es va per educar la raó, cal desenvolupar la voluntat d'aprendre.
Pràctica reflexiva: avui en dia el mestre no es troba sol, sinó que té al costat un equip humà de professionals amb qui conjuntament pot reflexionar.
Educació ComunicActiva
Escola ComunicActiva
L’escola de la societat de masses telecomunicada (Teixidó 1992)
És l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 (30 punts Escola Nova de Ferrièrre) reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.
Freinet va fer l'Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966). Feia servir tots els mitjans maquinari del seu temps dissenyant el programari pedagògic.
Avui hi ha les tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells,Continguts de Comunicació de Masses (transmissió, inculcació) i Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.
Educació i mitjans de comunicació de masses. Mediació educadora
La percepció (denotativa), és el que et donen els mitjans, les sensacions (connotativa) són les que mouen les emocions i l'expressió ( estereotipada) és la manera que tens tu d'entendre tot això.
Corresponsabilitat educativa
l'educació de tots els nens i nenes és responsabilitat de molts agent socials com poden ser : la família, l'escola i molts més..., tota la tribu, és a dir, tota la ciutat i sobretot avui en dia tenim els mitjans de comunicació.
Agentes de educación-comunicación-cultura
La llei d’educació de Catalunya 2009
Estableix la Carta de compromís educatiu, per ajudar a l’escola I a la família.
Es creu convenient fer un pacte amb els mitjans de comunicació ja que són un gran agent educatiu.
Tots els ciutadans hem de ser capaços i comprometre’ns en l’educació de la infància.
Per això hem de parlar de la ciutat educadora, on hi predominen els principis següents:
EL DRET A LA CIUTAT EDUCADORA
1. Tots els habitants d'una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d'igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l'educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.
En la planificació i govern d'una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l'exercici del dret a la igualtat. En seran responsables tant l'administració municipal com d'altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d'associació a les quals pertanyin.
2. La ciutat promourà l'educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d'expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d'igualtat. Acollirà tant les iniciatives d'avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.
3. Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d'edats diferents. Aquests projectes s'haurien d'orientar a la realització d'iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l'aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.
4. Les polítiques municipals de caràcter educatiu s'entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.
5. Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d'educació. Sigui quin sigui l'abast d'aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d'educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d'informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat.
El paper de l'administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l'eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d'altres administracions, estatals o regionals.
6. Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d'una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col·lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l'impacte educatiu i formatiu d'aquestes decisions.
Treball en xarxa
El treball en xarxa permet als mestres, comunicar-se amb diverses escoles de tot el món per fer projectes com: FM Renovació pedagògica a Catalunya, xarxes d’escoles verdes, xarxes d’escoles Òmnium, xarxes d’escoles Unesco, xarxes d’escoles europees, on fan que els alumnes de parla catalana practiquin l’anglès amb alumnes d’escoles d’Anglaterra o Irlanda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario