PARADIGMES CIENTÍFICS. (activitat portafolis)

PARADIGMA POSITIVISTA:

El paradigma positivista prové de l’escola filosòfica que defensa diferents supòsits en la forma de conèixer el món i la seva concepció, utilitza el mètode hipotètic-deductiu, estudia l’existència del món, del ordre de la natura, es basa en l’experiència i la validació de tot lloc i temps. Se li ha anomenat Quantitatiu, empíric-analític racional.

És un paradigma que està dominat per algunes comunitats científiques. 

PARADIGMA HERMENÈUTIC INTERPRETATIU:

El paradigma interpretatiu es centra en la comprensió de la realitat educativa, partint dels significats de les persones que s’impliquen i estudien les seves creences, motivacions, valors, etc. del procés que no és observable ni d’experimentació.

Busca l’objectivitat; vol substituir les nocions científiques d’explicació i control del paradigma positivista per la comprensió i acció. Es centre en els estudis de vida social i dels significats d’accions humanes.

És descriptible i compren allò que és únic i particular del subjecte.

PARADIGMA SOCIOCRÍTIC:

El paradigma sociocrític es centra en la ideologia de manera explicita i de l’auto-reflexió crítica en els processos del coneixement. Vol transformar les estructures de relacions socials per donar respostes a problemes generats per aquests.

Prové de tradicions positivistes i interpretatives. Amb la intenció de superar el reduccionisme i el conservadorisme.

Pretén una ciència social que no sigui només empírica ni interpretativa.

PARADIGMA EMERGENT:

Estableix que tots els alumnes han de ser ajudats per desenvolupar les seves capacitats. L'alumne és individualitzat i se l'hi ajuda perquè pugui adquirir coneixements. L'aprenentatge és actiu produint-se una relació professor-alumne. El docent és un guia i no un Déu del coneixement, ens acompanya i ens ajuda a superar les nostres dificultats. La construcció del coneixement és portada a terme pels propis alumnes prenent en compte els seus coneixements previs que han de ser presos en compte a l'hora d'integrar nova informació a la seva estructura cognitiva. En el paradigma emergent es dóna prioritat al desenvolupament emocional, espiritual, afectiu, cognitiu i cinètic corporal. En aquest cas la intel·ligència no es defineix per les dades que l'alumne pugui emmagatzemar en la seva memòria fins al moment “buida” sinó que la intel·ligència és definida per diversos aspectes no tan sols el purament intel·lectual.