TRES IDEAS VIEJAS Y UNA IDEA NUEVA (activitat portafolis)

Amb aquest text, l'autor ens vol mostrar la seva teoria respecte a l'educació. Diu que l'escola moderna té tres objectius que han marcat el seu desenvolupament, aquests són:

1.- La socialització: inculcar un conjunt de normes i creences. Iniciar als nens en el coneixement, les aptituds, els valors i els compromisos comuns a dels membres adults de la societat, al pla educatiu ocupa un lloc molt essencial. Antigament les cultures orals van inventar unes tècniques per a garantir que els joves aprenien i recordaven els coneixements, les aptituds, els valors i els compromisos de la societat. La tècnica més poderosa va ser la codificació en forma de relats. Les societats per a sobreviure necessiten que els membres que en formen parts d'elles mantinguin les seves identitats i la seva homogeneïtat.

2.- El coneixement, Plató: va escriure la República com a prospecte de la seva Acadèmia. El currículum descrit en aquest llibre oferia a l'Acadèmia la capacitat de reflexionar sobre les idees, de donar-les la volta fins establir alguna base de veritat i de certesa. Deia que l'educació, havia de ser un procés orientat a aconseguir que els estudiants aprenguessin formes de coneixement que els proporciones una visió privilegiada i racional de la realitat.

3.- El desenvolupament de les potencialitats dels nens, Rousseau: va escriure Émile dirigit a la naturalesa del desenvolupament de l'infant. Aquest llibre va ser com un suplement de la República de Plató. Deia que per poder educar s'ha de comprendre el procés del desenvolupament interior i que l'àrea més important de l'estudi educatiu és la naturalesa del desenvolupament, l'aprenentatge i la motivació del nens.

Però cada un d'aquests objectius és incompatible amb els altres dos, perquè:

- Plató i la socialització, al escriure la República Plató volia demostrar que una persona de món, bé socialitzada i pràctica, equipada amb aptituds de bon cuidada i eficaç, era una idea inadequada i menyspreable. En canvi, la societat i la seva homogeneïtat pretén inculcar un conjunt de normes i creences.

- Rousseau i Plató, per a Plató l'educació és un procés epistemològic relacionat amb el temps i per a Rousseau l'educació és un procés psicològic relacionat amb l'edat. I les seves etapes del desenvolupament també són diferents.

- Rousseau i la socialització, la perspectiva de Rousseau pretén mantenir a l'infant apartat, tant temps com sigui possible, de les normes i els valors de la societat.

L'autor del text ens presenta una idea nova sobre l'educació, que és la Teoria de la Recapitulació del segle XIX i les Teories de Vigotsky.

La Teoria de la Recapitulació és tenir en compte el procés d'ensenyament de la humanitat. Aquesta teoria d'ordenar el currículum corresponent amb el desenvolupament lògic del coneixement i el desenvolupament humà. És van desenvolupar dos teories en base de la teoria de la recapitulació, les teories lògiques, que deriven de l'observació d'un coneixement gradual de la història cultural que pugui garantir la comprensió i les teories psicològiques que recorrien a la teoria de l'evolució, Dewey va ser qui va recolzar aquestes teories. Aquestes teories es van combinar en Alemanya i els Estats Units i van sorgir molts problemes, perquè es van adonar que el currículum que tenien anava bé per la història i la literatura però, no per a les matemàtiques i les ciències.

Respecte a Vigotsky, la seva teoria està basada en la comprensió del món mitjançant uns instruments intel·lectuals mediadors que influeixen en el tipus de comprensió que obtendrem. Aquests instruments diu Vigotsky, que el nen els interioritzant a mesura que van creixen. El desenvolupament intel·lectual no s'ha de comprendre des dels coneixements que acumulem o des de les etapes psicològiques com les de Piaget, sinó que s'ha de comprendre des del instruments intel·lectuals que té la societat.

Vigotsky és va centrà en el llenguatge oral dels infants per a desenvolupar les seves teories bàsiques sobre el paper de la mediatització de la cultura en l'acció i el desenvolupament.

El llenguatge presenta diferents nivells de complexitat com a resultat de l'acumulació cultural i que serveixen per estructurar la comprensió que els individus tenen del món, aquests nivells són:

1.- Llenguatge oral.

2.- Alfabetització.

3.- El desenvolupament de formes lingüístiques sistemàtiques, abstractes i teòriques.

4.- Llenguatge reflexiu.

Vigotsky va rebutjar la recapitulació, ja que l'ontogènesi suposa la maduració natural del cervell i aquesta maduració no representa cap paper en el transcurs de la història cultural. Aquest rebuig té quatre respostes:

1.- No està gens clar com influeix la maduració natural del cervell en la comprensió de la persona.

2.- Vigotsky i Luria distingeixen dues línies on els nens es desenvolupament i que són compatibles: una natural i una cultural, on s'identifiquen les principals reformes del funcionament mental.

3.- La ontogènesi, durant els primers anys de vida això suposa recapitular unes pautes de maduració establertes en l'evolució humana, que van disminuint amb l'edat de l'individu i que no impedeixen el desenvolupament cultural.

4.- La concepció que tenia Vigotsky per la recapitulació era la típica del segle XIX.