viernes, 14 de enero de 2011

TEMA 10. CENTRES EDUCATIUS : DIRECCIÓ, AVALUACIÓ I SUPERVISIÓ

AUTONOMIA DELS CENTRES EDUCATIUS

Capacitat de prendre decisions, respondre actuant --> Responsivenes.
Rendiment de comptes, deixen decidir però, pregunten on t'has gastat els diners?, com has fet allò?, fes el que vulguis però té en compte això, allò... --> Accountability.
Els centres educatius disposen d’autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials (LEC, 90.1 i D. Aut, 2.1).
Finalitat: L’autonomia dels centres s’orienta a assegurar l’equitat i l’excel·lència de l’activitat educativa (LEC, 90.3).
ÀMBIT PEDAGÒGIC
Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1). L’autonomia pedagògica permet als centres determinar en el projecte educatiu concrecions del currículum i mesures organitzatives associades (D. Aut, 14).
Acció tutorial
Autonomia pedagògica. En l'exercici de l'autonomia pedagògica, els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques de l'acció tutorial (LEC, 97.3), que forma part del projecte educatiu del centre (LEC, 91.4.a, LOE, 121.2, D. Aut, 5.a). Han de determinar les característiques específiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu (LEC, 97.3).
Adaptació curricular
Autonomia pedagògica. En l’exercici de l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, els centres pertanyents al Servei d’Educació de Catalunya poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1). El projecte educatiu ha d’incorporar opcions pedagògiques (que s’han de revisar periòdicament), orientades a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d’acord amb llurs possibilitats individuals (LEC, 97.4 i D. Aut, 14.1). La concreció dels currículums té la finalitat de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum i pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques (LEC, 97.4; D. Aut, 14.1).
Responsables de l’autonomia pedagògica. Correspon a la direcció de cada centre públic impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica. En els centres concertats, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo (LEC, 97.2).
ÀMBIT ORGANITZATIU
Autonomia organitzativa. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia organitzativa per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.1 i D. Aut, 18). En l’exercici de l’autonomia organitzativa, els centres públics poden establir òrgans unipersonals addicionals, als quals poden assignar responsabilitats específiques (LEC, 101.1).
Responsables de l’autonomia organitzativa. En els centres públics, correspon al consell escolar aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 148.3.d) i a la direcció de cada centre, d’acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables (LEC, 98.3).
En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.4).
ÀMBIT DE GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS I MATERIALS
Autonomia de gestió. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn la gestió de tot el personal, l’adquisició i la contractació de béns i serveis, la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre, el manteniment de les instal·lacions, i l’obtenció de recursos econòmics i materials addicionals (LEC, 99.1).
La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral (LEC 99.3).

Avaluació educativa: sistema de valoracions

L'avaluació és pedagògica hi ha de començar per l'alumne.
ALUMNE: 1.- Interès, 2.- Rendiment, 3.- Nivell, 4.- Creativitat.
GRUP-CLASSE: L'avaluació ha de permetre que l'alumne prengui consciència del seu nivell, s'accepti i sigui capaç de trobar els coneixements que li permetin avançar. Així avaluar, és més que posar una nota a cadascun dels nostres alumnes i per tant ha de prendre un paper molt extens en el temps i en el procés dut a terme a diari per part d'alumnes i professors.
ENSENYAMENT-APRENENTATGE: El que és important no és el que el professor ensenya sinó el que l'alumne aprèn.
ORGANITZACIÓ: Creació de nous horaris, distribució d'alumnes per classe, desdoblaments, tutories....
EQUIP PROFESSIONAL: S'ha de partir de l'avaluació de l'alumne. Veure si estan interessats, si fan el que poden amb totes les seves capacitats.
CENTRE EDUCATIU: Millora de la qualitat dels aprenentatges dels alumnes, de la pràctica docent, del centre escolar i, per extensió del sistema educatiu en el seu conjunt.

Avaluació del centre

INTERNA: Auto-avaluació del centre.
EXTERNA TÈCNICA: L’avaluació externa s’ha de vincular estretament amb l’avaluació interna. El professorat i els centres haurien de treballar conjuntament amb la Inspecció per poder fer una reflexió compartida a partir de la informació obtinguda.
SOCIAL: Avaluació per part de la comunitat.

Avaluació de sistemes

Són mostres, proves estandarditzades, indicadors, qüestionaris que fan una avaluació global de tots els centres i dels seus sistemes.

Modelo integral de evaluación de la calidad del sistema educativo, Castillejo (1988)

Dins d'aquest model el primer que tenim és un patró de referència que et dóna un model. 
(no està acabat)

Model EFMQ

En aquest model la qualitat és mesura en punts.
Els Agents són el 50% i els Resultats són el 50% dels 100 punts en total.
Dins dels agents hi tenim el lideratge amb un 10% i els processos amb un 14%, les persones que hi treballen estan valorats amb un 9% , les polítiques i estratègies amb un 8% i els recursos i aliances amb un 9%.
Dins dels resultats hi trobem els resultats de les persones que hi treballen amb un 9%, els resultats amb els clients (alumnes) amb un 20%, els resultats amb la societat d'un 6% i per últim els resultats claus amb un 15%.
AVALUAR analitzant variables o indicadors.
ENTRADA: Context recursos/inversions

PROCÉS: Servei gestió/direcció agents

PRODUCTE: Resultats beneficiaris grups d'interès

Espanya
1970 Es va establir l'avaluació d'alumnes contínua
1984 Es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa

Catalunya
1997 Es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema
2001 es van establir proves de Cb10 i Cb14

1 comentario:

  1. T8 Filosofies. Has recollit MODERNITAT però exposes l'EDAT MODERNA en Història. La Modernitat filosòficament comença amn els il·lustrats, finals de 1700 i es basa en la seguretat de la raó i de la ciència "epistemologies fortes". Confiança en el progrés, valor a la novetat... La POSTMODERNITAT l'has recollida bé: "relativisme epistemològic..." Va començar amb el nihilisme de Nietzsche.

    Tote l conjunt restant està ben documentat. L'has de fer més teu. I afina. No és el mateix: laïcitat /laïcisme, seculariatt / secularització.

    En consum / consumisme es veu com copies de la informació rebuda, que és bona. Però no l'ajustes a l'enunciat. No et calia parlar de publicisme que explica bé el consumisme i havies d'arribar a dir: societat de consum satisfà necessitats personals i és un sistema econòmiuc d'intercanvi. Però la deformació és el consumisme estimulat per un publicisme que busca el guany unilateral i desmesurat i duu la persona a consumir allò que no necessita...
    Ja veus que pots fer el aps que et falta.

    MTPp 7 de ene

    T9+ Millor. Et falta recollir les lleis.

    T10+ Bàsic bé. Afeegix activitat Pisa o altra.

    Segueix així. Mira d'afegir activitat o comentari.
    MTPp
    22.01.2011
    >>>>>>>>>>>>>>>>>>>
    T'haig d epreguntar si T1 al T7 pujats posteriorment els has fet tu?, els has adoptat?, els has elaborat? No hi ha activitats.
    MTp nov-des

    ResponderEliminar