TEMA 15. ACTUACIONS I PLANS EDUCATIUS

Projecte de qualitat i millora contínua

El PMQCE es concreta en dues línies d'actuació, una primera de caràcter general, a la qual poden acollir-se tots els centres educatius públics, i una específica adreçada als centres que imparteixen dues o més famílies de formació professional o són centres específics de formació professional, i que s'anomena Projecte de qualitat i millora contínua (PqiMC).

El projecte s'ha concretat en el Projecte d'autonomia de centres, amb format de pla estratègic i fins l'actualitat el desenvolupen centres educatius públics de diferents tipologies que formen part de diferents iniciatives segons l'any d'entrada en el projecte: PAC05, PAC06, PAC07, PAC08 i PAC09.

Serveis educatius i CESIRE

Amb l'objectiu de promoure la innovació didàctica, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei d'Innovació i Recerca Educativa, ha creat els CESIRE, Centres Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa.

Tenen com a funcions:

1. Conèixer la recerca que es fa en didàctica i educació de l'àrea respectiva: promoure i difondre'n els resultats i adequar-los a les necessitats del professorat.
2. Dissenyar i difondre activitats i recursos que ajudin el professorat en la seva tasca innovadora.
3. Promoure i difondre activitats que tenen com a finalitat l'estímul entre l'alumnat de l'interès i els gust per a l'aprenentatge de les àrees i matèries respectives.
4. Detectar, impulsar i fer el seguiment de bones pràctiques i experiències didàctiques d'interès especial en l'àmbit d'actuació específic de cada CESIRE.
5. Donar coherència i difondre, de manera coordinada amb els serveis educatius i els ICE, la formació permanent relacionada amb l'àrea específica del CESIRE, i col•laborar en la detecció de necessitats en l'àmbit formatiu.
6. Promoure i difondre iniciatives en l'elaboració de recursos i materials de qualitat i innovació en l'àrea específica
7. Constituir bancs de recursos (bibliogràfics, materials, informàtics, de recerques teòriques i altres) per a l'ensenyament i l'aprenentatge de l'àrea específica.
8. Difondre serveis i activitats, relacionats amb l'educació de l'àrea respectiva, que ofereixen institucions, associacions i centres implantats en tot el territori.
9. Explorar i promoure oportunitats per posar en contacte l'educació de l'àrea corresponent amb diversos àmbits de la societat: l'empresa, la indústria, el món rural, l'art en les seves diverses expressions, els mitjans de comunicació...
10. Ser punt de trobada i de reflexió per al professorat de les àrees i matèries respectives, estimulant el coneixement i la coordinació entre els diferents nivells educatius i també amb la universitat.

Centres de recursos pedagògics

Els CRP són equips que donen suport a l'activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent de mestres i professorat, especialment, en temes de formació permanent, de recursos pedagògics i de dinamització de projectes de centre i de la zona.

Els CRP formen part dels serveis educatius de zona (SEZ) conjuntament i els equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC) i els equips d’assessorament psicopegagògic (EAP).

Destinataris

S’adrecen als centres educatius, als equips directius, als equips de docents i indirectament al seu alumnat.

Objectius

• Oferir recursos, d’infrastructura i de serveis als centres docents, als i a les mestres i al professorat per tal que disposin de materials específics de les diferents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades.
• Localitzar, selecciona i catalogar recursos educatius i oferir-ne la informació, orientació i assessorament per a la seva utilització.
• Donar suport a les activitats docents i a l'intercanvi d'experiències educatives, per tal de fomentar la reflexió del professorat sobre la pràctica docent mateixa.
• Coordinar i organitzar l'execució i el seguiment de les activitats de formació permanent dels plans de formació de zona (PFZ), col•laborant en la detecció de les necessitats de formació i en l'elaboració de propostes per satisfer-les.

Serveis que ofereixen:

Als centres educatius

• Suport i assessorament en projectes de centre (projectes d’autonomia de centre, projectes TAC, projectes d’organització i ús de la biblioteca escolar, projectes de convivència…), tant en les fases de l’elaboració, de l’acompanyament del projecte tot aportant informació, recursos i formació, com en la fase de seguiment i valoració.
• Oferta i assessorament en recursos pedagògics per al desenvolupament dels projectes de centre.
• Assessorament en formació permanent, tant en l’elaboració del pla de formació de centre com en el en el disseny, organització i avaluació de les activitats formatives en centre.
• Col·laboració en l’avaluació de l’aprofitament i de la transferència de la formació.

Al professorat dels centres educatius

• Informació i préstec de materials didàctics, curriculars i d’altres recursos educatius.
• Informació i assessorament en formació permanent.

A la zona

• Suport als projectes propis de la zona.
• Recollida, intercanvi i difusió de pràctiques i experiències educatives.
• Disseny, elaboració i dinamització de maletes i conjunts pedagògics relacionats amb projectes de la zona.
• Localització, selecció, catalogació i difusió de recursos.
• Disseny i organització d’activitats de dinamització de la zona amb participació de l’alumnat.
• Disseny, organització i impuls per a la realització de projectes col•laboratius i de creació de xarxes de centres.
• Treball en xarxa amb les institucions i serveis de la zona en la detecció de necessitats formatives, l’establiment de criteris comuns d’actuació, el coneixement i la difusió de recursos.
• Disseny, organització i gestió de les activitats formatives de coordinació de grups docents.
• Coordinació i organització de les activitats del Pla de Formació de Zona (PFZ).

Professionals

Docents dels cossos de mestres i de professorat d'ensenyament secundari.

Accés

L’accés al servei és a partir de demandes dels centres educatius, d’equips docents, de grups de professorat o en la coordinació amb altres serveis i agents educatius que actuen a la zona.

Es tracta d’un servei d’atenció directa a les demandes de mestres i professorat i s’atenen les seves consultes per a proporcionar-los orientacions o assessorament o informar-los sobre serveis o recursos de la zona o externs.

Qualsevol docent de la zona pot accedir-hi presencialment, per correu electrònic, telefònicament o a través de les pàgines web.

Xarxa de CRP

Els CRP, com equips integrats en el servei educatiu de zona (SEZ) actuen territorialment atenent tots els centres educatius d’un àmbit territorial generalment comarcal, municipal o d’un districte en el cas de Barcelona. Estan integrats en els sistema educatiu públic i depenen dels serveis territorials del Departament d’Educació o del Consorci d’Educació de Barcelona en el cas d’aquesta ciutat.

Per tal de facilitar les actuacions dels CRP en una part de l'àmbit territorial que tinguin assignat, en alguns casos s’han creat extensions.

Actualment hi ha 76 CRP i 5 extensions que cobreixen l’atenció a tot Catalunya.

Camps d'aprenentatge

Els camps d'aprenentatge (CdA) són serveis educatius del Departament d'Educació que ofereixen al professorat i als centres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l'estudi i l'experimentació en un medi singular de Catalunya.

L'estada de dos a cinc dies en un CdA facilita la descoberta del medi natural, social i històric de la comarca on està situat i fa incidència especial en els continguts de l'educació ambiental i de la interpretació del patrimoni, alhora que estableix un marc nou per a la convivència i la relació entre el professorat i l'alumnat.

Els CdA també ofereixen als centres educatius la possibilitat de desenvolupar projectes específics d'un dia de durada (sortides d'un dia) cosa que facilita la participació dels centres docents propers als CdA.

Els CdA s'adrecen principalment a alumnes d'Educació Primària, de Secundària, dels Cicles Formatius i del Batxillerat dels centres educatius de Catalunya. En cas excepcional, condicionat a projectes de treball concrets i a la disponibilitat del CdA, es podran atendre centres educatius públics de fora de Catalunya.

Per ampliar informació es pot contactar directament amb cada un dels camps d'aprenentatge, personalment o a través de la seva web.

Els camps d'aprenentatge estan regulats, com a serveis educatius del Departament d'Educació, pel Decret 155/1994.

Objectius

• Oferir al professorat i als centres la possibilitat de concretar i portar a terme projectes educatius basats en l'estudi i el coneixement del medi natural, social, històric i cultural de Catalunya.
• Planificar, conjuntament amb el professorat, activitats educatives que desenvolupin les capacitats d'observació, de creativitat i sentit crític dels alumnes per tal que es familiaritzin amb la investigació i amb les tècniques de treball de camp.
• Millorar les competències bàsiques tecnocientífiques dels alumnes mitjançant la incorporació de noves tecnologies en contextos reals.
• Contribuir a incorporar al sistema educatiu objectius de l'educació ambiental.
• Oferir als alumnes un marc per establir noves relacions de convivència entre ells i amb el professorat.
• Oferir un fons documental especialitzat i recursos didàctics relacionats amb els projectes que es desenvolupen al CdA.
• Participar en la formació inicial i permanent del professorat en l'àmbit que correspon a cada CdA.

Administració Local i Educació

Competències en:

-edificis i personal subaltern a les escoles

-Provisió de solars per a edficacions escolars

-Serveis de menjador i transport intern (opcional)

-Gestió d'ajuts socials i beques

-Educació infantil 0-3 anys - si ho volen

-Ensenyaments de música, artístics

-Convenis de cursos ocupacionals a ESO

-PQPI Programa Qualificació Professional Inicial

Formació permanent

L'espai de Formació recull l'oferta de programes de formació, activitats i recursos adreçats al professorat, organitzat segons el Pla Marc de Formació Permanent en els àmbits següents:

• Escola inclusiva

• Currículum i innovació
• Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement
• Gestió dels centres docents
• Llengües estrangeres
• Millora personal i desenvolupament professional

Plans de formació de zona

Els Plans de Formació de Zona són un recurs de formació al servei de la millora dels centres i el professorat d'una zona educativa.

TEMA 14. L'ESCOLA I SOCIETAT DIGITAL-EXPERIÈNCIES PEDAGÒGIQUES RECURSOS TIC-TAC

Projecte 1x1 

Aquest projecte permet als alumnes i al professor estar constantment oberts al món amb accés a tota la informació. Per altra banda, és una bona forma per fugir del model de classes magistrals per part del docent, ja que aquest fa d’acompanyant en el procés d’aprenentatge. És molt important que els professors facin una formació especialitzada que els permeti obtenir els recursos necessaris per poder treballar amb aquestes noves eines digitals.

¿Mejoran los aprendizajes con las TIC?

En el blog redtic me he encontrado con un interesante artículo que analiza la transformación sufrida dentro del sector educativo a partir del desarrollo de la Sociedad de la Información y actualmente con el desarrollo de la Sociedad del Conocimiento.

Cada día crece el número de docentes que se interesan por las TIC y demandan ser formados en su vertiente educativa.

Las Administraciones aumentan cada día los proyectos e iniciativas que facilitan el manejo a estos profesionales. Cada poco tiempo aparecen noticias de congresos y conferencias sobre las Tecnologías y todas sus posibilidades didácticas. Continuamente aparecen nuevos grupos, listas de distribución, encuentros virtuales y redes sociales donde los docentes pueden compartir recursos y experiencias de materiales tecnológicos en sus aulas.

ARTÍCULO

Existe la opinión de que las Tecnologías de la Información y la Comunicación no parecen estar hechas para el profesorado. Esta visión un poco pesimista parece llenar la red de redes; editoriales y artículos de prensa digital añaden tintes oscuros a informes de la UOC y Fundación Telefónica. Sin embargo, la evolución de los acontecimientos diarios tiene mucho que decir al respecto dando una luz de esperanza intensa y gradual para el uso de las TIC como un medio eficaz de aprendizaje.

La Sociedad de la Información ha dado paso a una celeridad en las capacidades comunicativas como nunca antes habíamos conocido. De ello, los docentes pronto se percataron. Enseguida se pusieron manos a la obra desde su papel pedagógico, advirtiendo de los peligros que suponen la masificación y manipulación de los datos si no existe una educación crítica adecuada del receptor. Su responsabilidad de cara a las nuevas generaciones les llevó a familiarizarse con estos medios, comprendiendo que si bien podían ser un riesgo también eran una posibilidad para la educación y la formación crítica y autónoma de los jóvenes. Nació así la radio y televisión educativa. Una metodología, que incluso en lugares en los que geográfica y económicamente resulta difícil la implantación de las últimas tecnologías, los docentes se las han apañado para construir su propio sistema de comunicación y educación a distancia con teletrasmisores, radios o televisores por antena o satélite.

Nuevos medios, nuevos retos. El profesorado, continuamente atento a cualquier oportunidad para mejorar el aprendizaje de los alumnos y alumnas, se sube al tren de la Sociedad del Conocimiento. Crece el número de docentes que se interesan por las TIC y demandan ser formados en su vertiente educativa. Aumenta cada día el número de proyectos e iniciativas que desde Administraciones facilitan el manejo a estos profesionales. Cada poco tiempo aparecen noticias de congresos y conferencias sobre las Tecnologías y todas sus posibilidades didácticas alrededor del globo. Nuevos grupos, listas de distribución, encuentros virtuales y redes sociales nacen entre docentes para compartir recursos y experiencias de materiales tecnológicos en sus aulas.

En el subindicador de “Orientación hacia el futuro de la inversión TIC”, España es, por segundo año consecutivo desde 2007-2008, el país líder de toda la Unión Europea en la inversión pública y privada en tecnología para cumplir con la Estrategia de Lisboa. No dejamos de estar pendientes de cómo mejorar aprovechando los últimos avances.

A todos nos sorprendió cuando las notas de selectividad las podían consultar el alumnado por Internet. Ahora eso parece agua pasada puesto que llegan notificaciones por teléfono móvil. No es de extrañar que, por su parte, los padres atentos a estos medios en los que navegan como pez en el agua sus hijos, piden ser participes de cualquier iniciativa que les acerque a los procesos de enseñanza-aprendizaje. Un ejemplo: el control de notas y notificaciones de absentismo por mail y sms.

El retroproyector de diapositivas tienen los días contados en las clases de arte gracias a iniciativas como las del Museo del Prado y Google Earth o las de la Biblioteca Nacional de España, que cuenta ya con más de 3.000 seguidores en Facebook.

AULAMÈDIA

Per sisè any consecutiu AulaMèdia organitza les Jornades d’Educació en Comunicació, aquesta vegada amb el títol Educar la Mirada.

A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.

Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics.

Des d’AulaMèdia volem oferir al professorat materials didàctics per concretar i implementar aquesta reflexió en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. En aquest sentit es presentaran els materials “Per una ciutadania crítica” i el “DVD La Publicitat”, de la col·lecció “Darrere la Pantalla”.

Durant les Jornades també es projectaran produccions escolars audiovisuals, una mostra d’allò que es fa a les aules en el camp de l’expressió i la creació audiovisual.

Cal saber mirar, expressar-se audiovisualment i analitzar els mitjans. Cal “Educar la Mirada”.

CÉLESTIN FREINET ET ÉLISE

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, impremta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon, màquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar Internet... i ja el teníem. Explorem-lo !(C. Freinet, potser el millor pedagog del segle XX)

CÉLESTIN FREINET ET ÉLISE

L'aportació pedagògica de Freinet, Célestin et Élise

Presentat en portuguès.Tu ho entens.

Part 1-Part 2

Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments dificils (dues guerres). És un home identificat amb la dona Élise, companya de vida.

Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicación no canvien el model escolar.

El model escolar es canvia amb pedagogia

• fonamentada en el coneixement de l'infant o jove
• amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat
• que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).

TEMA 13. CENTRES AMB SISTEMA PEDAGÒGIC PROPI

La institució escolar és una realització pedagògica, on s'hi troben les bases científiques (neurològiques, psicològiques i sociològiques), on hi ha una intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i una organització comú (administració, economia, gestió de personal), a més a més de ser en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.

Cal que tinguem presents:

-aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX

-marc de la política i legislació en una societat

-necessitats generals dels ciutadans

-necessitats particulars de grups socials o d'alumnes.

Com hem pogut veure en altres temes en el model de l'aprenentatge com a mediació és molt important que el mestre conegui l’entorn de l’alumne, ja que pot determinar el seu comportament. Hem de ser capaços de saber què és el que interessa als alumnes, per tal de realitzar la nostra tasca correctament i cridar l’atenció dels alumnes i motivar-los en l’educació. Cal observar els seus comportaments, el seu entorn familiar, social, cultural, i fins i tot el nivell socio-econòmic, ja que tot això ens indicarà com és la persona que tenim davant, les seves possibilitats, facilitats i interessos, per encaminar la seva educació.

Hem de saber comprendre i tenir empatia amb els alumnes, cal tenir una bona relació a l’aula, per això els mestres també tenim la tasca de interessar-nos per tot allò que fan fora l’escola, ja siguin activitats extraescolars, els programes que veuen a la televisió, que fan a Internet, amb qui passen el seu temps lliure, etc. Si el mestre realitza aquesta tasca correctament, pot aconseguir un bon clima a l’aula, i d’aquesta manera serà molt més fàcil i relaxada l’activitat d’adquirir coneixements i evolucionar com a persones.

Sistema pedagògic

Súnion Escola ESO-BAT

El sistema pedagògic es basa en quatre elements, fortament interrelacionats: el grup natural, l'horari canviantògic, el projecte didàctic i, finalment, el paper dels professors.

A Súnion els nois i noies de cada curs s’organitzen en grups naturals. El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.

A Súnion, les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més eficaç que ho facin els nois i noies. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre. Amb l’horari canviant s’optimitza l’organització del temps i espai escolars.

La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:

- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.

- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.

El professor a Súnion és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes. La seva activitat, encaminada a crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar aquest procés, gira al voltant de tres eixos:

- el didàctic, com a responsable de l’ensenyament/aprenentatge d’una àrea/matèria de coneixement.

- el pedagògic, com a conseller (tutor) de quatre grups naturals.

- el de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d'un servei de l'Escola.

Fundació Collserola

Presentació

La FUNDACIÓ COLLSEROLA es va constituir per a la creació i sosteniment de centres educatius de qualitat, amb independència de qualsevol grup polític o ideològic, compromeses amb els principis de pluralisme, laïcitat, catalanitat, els valors universals i la iniciativa social. En formen part l'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, l'escola Avenç i l'escola Ramon Fuster.

Projecte educatiu

Pensem que l'acceptació i el reconeixement de la diversitat són indispensables i, per això, les escoles de la FUNDACIÓ afavorim el pluralisme intern i fomentem la tolerància i el respecte com a actituds vitals dels nostres alumnes.

Un dels principals objectius del projecte educatiu és conduir els nostres alumnes a l'edat adulta en les millors condicions possibles i aconseguir-ne la formació integral com a persones.
Per això, hem d'afavorir el seu procés maduratiu i d'autonomia per tal que adquireixin les eines i el bagatge cultural necessaris per tenir criteri propi. Contemplem de forma singular l'orientació educativa i formativa en tots els àmbits, de forma contínua i sistemàtica en el present i amb projecció cap al futur.

Ens plantegem una relació molt estreta entre els professors i les famílies. Es tracta d'afavorir la participació, positiva i adequada, de professors, alumnes i pares i mares en el conjunt de les activitats escolars. Per això, posem les eines per aconseguir-ho.

El projecte educatiu està enfocat cap als estudis universitaris, que són l'aspiració de la gran majoria de famílies però sense oblidar el marc bàsic d'actuació. Es tracta d'establir una gestió eficaç dels recursos humans, materials i organitzatius de què disposem. Alhora, també pretenem mantenir les escoles obertes al futur, procurant adaptar-les a les necessitats previsibles.

Si partim de la base que ensenyament i educació són un compost indestriable, hem de ser conscients que, per aconseguir-ne el lligam cal afecte, fonamentat en el respecte, l'ordre i l'establiment d'unes bones relacions de convivència.

L'atenció individualitzada és un dels principals compromisos educatius de la FUNDACIÓ, sobretot en els aspectes tutorials. Des de l'ingrés a l'escola, els alumnes reben un tractament especial que atengui les seves necessitats. Una atenció que va acompanyada d'unes comunicacions adequades entre els diversos components de la comunitat educativa.

Compartir tot aquest conjunt de valors ens permet, dia a dia, millorar la nostra tasca educativa i social.

Comunitats aprenentatge, què són?

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d'Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d'igualtat amb un objectiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

El model vigent d’educació té moltes mancances a l´hora de fer front al fracàs escolar i la conflictivitat a les aules, de manera que l’escola, enlloc de contribuir a la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes, en ocasions es converteix en un agent reproductor de l’ordre social.

L’escola no pot continuar essent la mateixa que a la societat industrial, quan el professorat, com a dipositari dels sabers culturals i de la informació rellevant, traspassava aquests continguts a un alumnat que no disposava de cap altra via per a accedir-hi. Avui, les TIC posen tota aquesta informació i molta més a l’abast de tothom i fa que, entre altres factors, l’educació es trobi davant d’una nova realitat que l’obliga a redefinir el seu paper. L’alumnat ja no necessita que se li transmetin uns coneixements inaccessibles, sinó recursos per a gestionar, seleccionar i analitzar críticament els enormes volums d’informació.

Per altra banda, en les Comunitats d’Aprenentatge es treballa mirant cap a les més altes quotes i aplicant un currículum de màxims, és a dir, un currículum ambiciós. Això implica posar l’accent sobre les capacitats i no sobre els dèficits, sobre les possibilitats i no sobre les dificultats. No es tracta, doncs, de què l’alumnat vagi consumint els seus anys d’escolaritat obligatòria sense generar conflictes a l’aula i superant els mínims establerts de qualsevol manera, sinó de, com s’ha dit abans, desenvolupar al màxim les capacitats de tots i totes.

Aquest nou model educatiu cal estendre’l per diferents escoles, perquè es veu que els resultats són positius i perquè té avalat pedagògicament per la “comunitat científica internacional”.

El projecte Educatiu Institucional o Projecte educatiu de Centre (PEC)

És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:

1. Anàlisi de context: On som?

2.Trets d'identitat: Qui som?

3. Finalitats i grans objectius: Què pretenem?

4. Estructura organitzativa: Com ens organitzem?

5. Funcionament efectiu. Com ens va?

PROGRAMA APRENDER EN CASA

El Gobierno Nacional presentó una serie de medidas destinadas a acompañar a los alumnos, docentes y padres, en el marco del cierre preventivo de las instituciones educativas.

Aprender en casa en la Web

Se trata de un espacio creado para que docentes, alumnos y padres trabajen desde casa, durante la suspensión de las clases. La iniciativa cuenta con cientos de recursos y contenidos clasificados por niveles y áreas temáticas.

Los docentes podrán acceder a a los Cuadernos para el aula; la Colección educ.ar; Sugerencias de trabajo; Uso educativo de los weblogs y Propuestas con internet. Y los alumnos encontrarán actividades, juegos educativos, contenidos multimedia y proyectos con temas curriculares.

Canal Encuentro

Presenta una programación especial organizada en tres franjas horarias:

-9 a 13: Escuela Primaria

-14 a 18: Escuela Secundaria

-18 a 20: Para compartir en familia

•Escuela Primaria:

PAKAPAKA (Cienciacierta; NotiPakapaka; Calibroscopio; e Inventia, entre otros) y PAKAPAKA de película II. Efemérides, Proyecto G, Paseando con los dinosaurios, Todo sobre animales, El cuerpo virtual.

Micros de ortografía, Humor matemático, Cuando digo digo, Proyecto Gutemberg y Padres de la libertad.

•Escuela Secundaria: Horizontes (Lengua; Matemática; Ciencias Naturales y Ciencias Sociales), Alterados por Pi, Entornos invisibles de la ciencia y la tecnología e Historia de un país.

•Para compartir en familia: Mejor hablar de ciertas cosas, Una gira diferente, Crónicas de archivo y 25 años de todos.

Además, en la sección Espacio Docente del sitio del canal podrán encontrar recursos educativos para algunas de las series que conforman la programación especial.

Canal 7

Emitirá, por la mañana, programas para los más chicos (El mundo de los ¿por qué?) y de educación para la salud (Médicos por naturaleza). Por la tarde se ampliará la franja compartida con Canal Encuentro con contenidos del nivel secundario y para ver en familia.

Radio Nacional

Radio Nacional y su red de repetidoras insertará relatos de cuentos infantiles en toda su programación habitual. La Red Nacional de Radios Escolares se suma a esta iniciativa.

Educació lliure

És difícil definir, en poques línies, el que representa l’educació lliure. A més, cada projecte, grup de criança o escola d’educació lliure té uns components propis que el fan especial i diferent dels altres. L’educació lliure pretén ser una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altre a desenvolupar-se en totes les seves dimensions.

Xarxa d'educació lliure

La Xell és la Xarxa d’Educació Lliure: una associació de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.

Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis.

La Xell té dos grans objectius:

• Ajudar els nous projectes d’educació lliure i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen.
• Difondre, des de la proximitat, aquesta mirada respectuosa envers la infància.

AVANTATGES PER ALS PROJECTES ADHERITS A LA XELL

• Un assessorament inicial i documentació amb els temes més freqüents que són objecte de dubtes i consultes.
• Tenir accés a la informació restringida del web -amb documents sobre la creació de projectes, sobre temes de materials, sobre aspectes pedagògics, etc.- i als blocs interns: comissió de projectes, fòrum entre acompanyants, etc.
• Difusió de les activitats de l’espai educatiu a través de la llista, el web, fires...
• Descomptes a totes les activitats organitzades per la xell.
• Totes les famílies i els acompanyants d’un projecte adherit són sòcies de la Xell, amb els avantatges individuals corresponents.
• Representativitat col·lectiva davant l’administració en els temes legals acordats col·lectivament.

AVANTATGES PER A LES PERSONES ASSOCIADES A LA XELL

• Participar en els òrgans de l’associació: comissions, assemblees, junta, ...
• Obtenir descomptes en les activitats de la XELL: tallers de formació, seminaris,...
• Accés al centre de documentació.
• Possibilitat d'enviar mails a la llista.
• Descomptes en activitats d’altres entitats vinculades amb la xell.
• Possibilitat de fer difusió d'activitats i tallers propis a la llista i al web de la Xell.

TEMA 12. PEDAGOGIA COM A SISTEMA. EDUCACIÓ COMUNICACTIVA

Renovació pedagògica, ajustar l'acció als alumnes

L'educació ha de recollir coses del passat. I si no introduïm innovacions la pedagogia és molt rígida. Les innovacions són incorpora a l'escola tot el que hi ha a la societat. La pedagogia s'ha de veure com a sistema i s'ha de renovar (una part de l'anterior amb ho nou, fer petits canvis). Aquests canvis els fan els docents, els seus referents són l'alumnat. La renovació pedagògica no l'ha de fer l'administració.

Ordenació educativa, regulació administrativa

l'ordenació educativa és feina de l'administració i aquesta realitza el currículum.

Innovacions educatives, canvis necessaris

La innovació pedagògica l'han de fer tots els actors implicats en les institucions escolars, és a dir tots. Incorporar allò de la societat a l'escola fent-ho d'una manera diferent. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.

Model explicatiu de l'aprenentatge com a mediació cultural

L'educació com a sistema i està integrada en un entorn social i aplicada a la comunicació de masses.

Els mestres han de convèncer als alumnes amb el coneixement, “El medi és el missatge”, Marshall McLuhan. Alumne-professor ha de ser un conjunt i ha d’haver connexió. Els mestres han de conèixer els seus alumnes i interessar-se per ells.

Els dos motors del sistema: persones

Mestres: unitat psicofísica sociocultural. Adult equilibrat que ha de tenir prou raó però no massa i alhora prou emoció. De la raó construïm pensaments i de l'emoció construïm sentiments.

Alumnes: unitat psicofísica sociocultural. És un menor en procés de construcció intern on l'estabilitat i la desestabilitat són constant.

Educació emocional: a l'escola no només es va per educar la raó, cal desenvolupar la voluntat d'aprendre.

Pràctica reflexiva: avui en dia el mestre no es troba sol, sinó que té al costat un equip humà de professionals amb qui conjuntament pot reflexionar.

Educació ComunicActiva

Escola ComunicActiva

L’escola de la societat de masses telecomunicada (Teixidó 1992)

És l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 (30 punts Escola Nova de Ferrièrre) reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.

Freinet va fer l'Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966). Feia servir tots els mitjans maquinari del seu temps dissenyant el programari pedagògic.

Avui hi ha les tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells,Continguts de Comunicació de Masses (transmissió, inculcació) i Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.

Educació i mitjans de comunicació de masses. Mediació educadora

La percepció (denotativa), és el que et donen els mitjans, les sensacions (connotativa) són les que mouen les emocions i l'expressió ( estereotipada) és la manera que tens tu d'entendre tot això.

Corresponsabilitat educativa

l'educació de tots els nens i nenes és responsabilitat de molts agent socials com poden ser : la família, l'escola i molts més..., tota la tribu, és a dir, tota la ciutat i sobretot avui en dia tenim els mitjans de comunicació.

Agentes de educación-comunicación-cultura 

La llei d’educació de Catalunya 2009

Estableix la Carta de compromís educatiu, per ajudar a l’escola I a la família.

Es creu convenient fer un pacte amb els mitjans de comunicació ja que són un gran agent educatiu.

Tots els ciutadans hem de ser capaços i comprometre’ns en l’educació de la infància.

Per això hem de parlar de la ciutat educadora, on hi predominen els principis següents:

EL DRET A LA CIUTAT EDUCADORA

1. Tots els habitants d'una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d'igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l'educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.

En la planificació i govern d'una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l'exercici del dret a la igualtat. En seran responsables tant l'administració municipal com d'altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d'associació a les quals pertanyin.

2. La ciutat promourà l'educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d'expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d'igualtat. Acollirà tant les iniciatives d'avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.

3. Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d'edats diferents. Aquests projectes s'haurien d'orientar a la realització d'iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l'aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.

4. Les polítiques municipals de caràcter educatiu s'entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.

5. Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d'educació. Sigui quin sigui l'abast d'aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d'educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d'informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat.

El paper de l'administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l'eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d'altres administracions, estatals o regionals.

6. Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d'una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col·lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l'impacte educatiu i formatiu d'aquestes decisions.

Treball en xarxa

El treball en xarxa permet als mestres, comunicar-se amb diverses escoles de tot el món per fer projectes com: FM Renovació pedagògica a Catalunya, xarxes d’escoles verdes, xarxes d’escoles Òmnium, xarxes d’escoles Unesco, xarxes d’escoles europees, on fan que els alumnes de parla catalana practiquin l’anglès amb alumnes d’escoles d’Anglaterra o Irlanda.

TEMA 11. ESCOLA INCLUSIVA

L'escola inclusiva: tots iguals, tots diferents.

És una escola que acull la diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l'escola.

L'escola inclusiva forma part d'un procés d'inclusió més ampli; suposa l'acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix la transmissió de nous valors a l'escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d'exclusió; suposa crear un context d'aprenentatge inclusiu desenvolupat des del marc d'un currículum comú; exigeix una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d'una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

Educació Especial

Educació especial és aquella destinada a alumnes amb necessitats educatives especials degudes a altes capacitats, discapacitats psíquiques, físiques o sensorials. L'educació especial en sentit ampli comprèn totes aquelles actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats, ja sigui en centres ordinaris o específics.

Necessitats Educatives Especials (NEE).

Es parla de necessitats educatives especials quan una deficiència, ja sigui física, social, sensorial, etc., afecta l'aprenentatge, i fa imprescindible modificacions parcials o totals del currículum per a que el nen pugui assolir el màxim desenvolupament de la seva personalitat i les seves capacitats. Aquestes necessitats educatives es poden presentar de forma permanent durant tota l'escolarització o en una fase d'ella. El terme se sol usar també per a alumnes amb un entorn molt desafavorit que necessiten una atenció suplementària per risc de fracàs escolar.

Centres Educatius Especials (CEE)

Els infants amb alguna limitació funcional en edat escolar, sempre que es valori positivament, han d'ésser integrats en centres d'educació ordinària (article 18, Resolució EDU/904/2006, de 30 de març de 2007). Si no és possible, han de matricular-se en un Centre d'Educació Especial (CEE).

Infants amb alguna limitació funcional en edat escolar.

Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE)

Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva. Correspon a l’equip directiu del centre dur a terme la dinamització d’aquest procés.

Pedagogia Terapèutica

L'aula de Pedagogia Terapèutica atén a tots aquells alumnes i que presenten necessitats educatives especials, casos que estan diagnosticats per l'Equip d'Orientació del Centre. A l'aula es tracten les dificultats que presenten per arribar a la normalització de l'alumne.
El treball amb els alumnes és primordialment individual encara que poden existir grups de 2 o 3 alumnes, agrupant-los segons les dificultats que presenten. L'aula de Pedagogia Terapèutica per a la realització de les seves tasques, disposa d'un ordinador i bastants programes educatius , en el qual, els alumnes poden treballar de forma individual portant un exhaustiu registre dels assoliments aconseguits. Cada alumne que atén l'aula té la seva programació individual de la problemàtica del seu cas, el DIAC, Document Individual d'Adaptació Curricular, en el qual s'especifica d'on partim, on hem d'arribar i aquells objectius i activitats que van a fer possible aquesta normalització.
 clicant aquí aniràs a una Unidad Didáctica de Pedagogía Terapéutica (La casa) Neurologia Pediàtrica.

La neurologia pediàtrica també es fa càrrec de problemes que no són motiu d'hospitalització, però que amb freqüència afecten l'acompliment escolar, el funcionament familiar i social o l'autoestima com el dèficit d'atenció amb hiperactivitat, els trastorns de l'aprenentatge de la lectoescriptura i el càlcul matemàtic. També brinda recolzo en nens petits que presenten trastorns en el desenvolupament (retards del desenvolupament), en àrees motora gruixuda i fina, del llenguatge comprensiu i expressiu, dificultats en la interacció social amb parells, mestres i familiars.

Paidopsiquiatria.

La paidopsiquiatria és una àrea d'especialització de la psiquiatria que tracta els trastorns dels nens i dels adolescents i que necessita del treball d'un equip multidisciplinari per desenvolupar-s'i obtenir una resolució terapèutica.

Ensenyament plurilingüe

La realitat lingüística en les escoles catalanes és amplia, ja que el català és la llengua oficial de la comunitat autònoma, però el castellà és la llengua oficial en tot l'Estat Espanyol, així doncs hi ha un bilingüisme palpable en l'àmbit educatiu.

La llengua materna, és la llengua amb la que t'han estimat, amb la que t'han parlat des de que eres petit. Primer s'aprèn aquesta llengua, després s'hi introdueix la del país on vius quan vas a l'escola i, tot i que al principi hi ha una barreja considerable entre les dues llengües, finalment, podem dir que queden perfectament separades, aconseguint un bilingüisme en la persona que aconsegueix escriure i parlar les dues llengües sense traduir d'una a l'altra.

En l'àmbit educatiu, com ja he comentat, aquest aspecte també es veu reflectit, ja que si en un país es parlen dues o més llengües, els pares volen que els seus fills estudiïn amb la seva, és a dir, amb la llengua materna. En alguns països com Alemanya, els pares poden demanar a l'escola que facin una educació complementaria al seus fills en la llengua dels seus pares, però les classes en horari lectiu seran en l'idioma oficial del país.

Règim lingüístic a Catalunya. 
Títol II. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (articles 9-18)

ARTICLE 9. RÈGIM LINGÜÍSTIC

1. 1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
2. 2. Correspon al Govern, d'acord amb l'article 53, determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari.

ARTICLE 10. DRET I DEURE DE CONÈIXER LES LLENGÜES OFICIALS

1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
3. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.

De l'article 10.2 LEC no se'n dedueix l'exclusió del castellà com a llengua de suport lingüístic

Les conseqüències que dedueixen els recurrents de l'article 10.2 LEC, en cap cas no es desprenen de la seva lectura, ja que aquest precepte no comporta l'exclusió del castellà com a llengua de suport lingüístic per als alumnes que ho necessiten, ni tampoc la impossibilitat que els alumnes puguin rebre l'educació en castellà durant el període d'adaptació.

Aquest article considera les dues realitats lingüístiques quan afirma que "els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic", ja que aquest suport es pot referir a qualsevol de les dues llengües oficials. Per una altra banda, l'acollida personalitzada que s'hi esmenta pot incloure un suport en qualsevol de les dues llengües durant el període d'adaptació, i la previsió sobre l'atenció lingüística especial respecte el català es justifica pel fet que aquesta llengua sigui la llengua vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu català.

Així, les previsions de l'article 10.2 LEC no vulneren l'oficialitat de la llengua castellana, ni el deure de conèixer-la ni el dret a usar-la, ja que de la simple lectura del precepte no se n'exclou per a res l'ús del castellà, sinó que es reconeix el dret a rebre la prestació del suport lingüístic específic de cada una de les dues llengües oficials. Tot això és compatible amb el model en què el centre de gravetat és el català, però sense exclusió del castellà.

Del contingut d'aquest precepte, per tant, no en resulta que els estudiants rebin ensenyament en una llengua desconeguda per a ells, sinó que precisament imposa el deure a l'Administració educativa de disposar els recursos precisos de suport i atenció lingüística idonis per a garantir als estudiants dels orígens més diversos l'adquisició dels coneixements suficients de les dues llengües oficials i de la llengua normalment emprada com a vehicular.

ARTICLE 11. EL CATALÀ, LLENGUA VEHICULAR I D'APRENENTATGE

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.

ARTICLE 12. LLENGÜES ESTRANGERES

1. Els currículums aprovats pel Govern han d'incloure l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
2. El projecte lingüístic ha de determinar, d'acord amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera s'imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.
3. 3. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.

ARTICLE 13. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT, DELS PROFESSIONALS D'ATENCIÓ EDUCATIVA I DEL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d'acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l'exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l'exercici de llur funció, han d'emprar normalment el català, tant en les activitats d'ensenyament i aprenentatge com en l'àmbit general del centre.

ARTICLE 14. PROJECTE LINGÜÍSTIC

1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
   • a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
   • b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
   • c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
   • d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
   • e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

El fet que l'article 10.4 es refereixi únicament a l'oferta d'ensenyament del català no comporta cap inconstitucionalitat

Cal situar aquest precepte en el context adequat, el de facilitar a la població "no escolar" el coneixement del català. No som, doncs, davant una norma lingüística específica del sistema educatiu, sinó del procés de normalització del català dels ciutadans que no han tingut l'ocasió d'aprendre el català a l'escola. La necessitat d'aquesta normalització del català respecte al castellà justifica una oferta educativa d'aquest tipus per a donar compliment als drets i deures lingüístics recollits a l'article 6.2 de l'Estatut.

En cap cas no pot deduir-se d'aquest precepte una exclusió del deure correlatiu de disposar a Catalunya d'una oferta suficient d'ensenyament de la llengua castellana. En realitat, altres preceptes de la Llei preveuen aquest ensenyament, en especial l'article 51 i concordants de la Llei d'educació contenen la previsió de l'oferta d'ensenyament de la llengua castellana dins el sistema educatiu de l'educació de persones adultes.

ARTICLE 15. PROGRAMES D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.
2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.

ARTICLE 16. EL CATALÀ, LLENGUA OFICIAL DE L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA A CATALUNYA

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.
2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.
3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.
4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.
5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.

ARTICLE 17. RÈGIM LINGÜÍSTIC ALS CENTRES EDUCATIUS DE L'ARAN

1. L'occità, denominat aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut, i com a tal és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius de l'Aran.
2. Totes les referències que fa aquest títol al català com a llengua pròpia de l'ensenyament a Catalunya, s'estenen a l'occità per als centres educatius de l'Aran.
3. Els projectes lingüístics dels centres educatius de l'Aran han de garantir, així mateix, una presència adequada del català i que els alumnes adquireixin el ple domini del català i del castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori.
4. Les referències a la competència lingüística del professorat i altre personal dels centres educatius de l'Aran s'estenen a l'occità.
5. Les disposicions d'aquest títol relatives a programes d'immersió lingüística, a l'atenció lingüística individualitzada i a la llengua de l'Administració educativa s'han d'adaptar a l'Aran a la condició de llengua pròpia de l'Aran i oficial a Catalunya que l'Estatut atribueix a l'occità.

La impugnació de l'article 17 de la LEC, sobre l'aranès, no té cap tipus de fonamentEl recurs motiva la presumpta inconstitucionalitat en el fet que una llei del Parlament no pot reconèixer aquella llengua com a oficial, oblidant que no és la LEC, sinó l'Estatut qui declara l'oficialitat de la llengua aranesa, d'acord amb l'article 3.2 CE:

EAC, art. 6.5: "La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística."

A més, l'article 36 EAC reconeix el dret de totes les persones a l'Aran a conèixer i utilitzar l'aranès, per la qual cosa la Llei d'educació ha dotat de contingut aquest dret i ha adoptat les disposicions necessàries que permetin fer-lo efectiu.

ARTICLE 18. ÚS I FOMENT DEL CATALÀ

1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons públics el català ha d'ésser normalment el vehicle d'expressió en les activitats de projecció externa.
2. Per tal d'aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l'ensenyament i l'ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l'entorn.
3. El Govern ha de promoure i donar suport a centres educatius a l'exterior en el marc més ampli de la projecció internacional de la cultura i la llengua catalanes i ha de contribuir a sostenir-los, especialment en els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.
4. Amb la finalitat de promoure els centres educatius a què es refereix l'apartat 3, el Govern pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions i entitats dels territoris i països on es trobin aquests centres i, si escau, pot proposar a l'Estat la subscripció de convenis en aquesta matèria. 

Servei de Llengües

Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístics com: EuroComRom, Euromania, per ajudar a aquelles persones que fa poc temps que són aquí o que volen aprendre altres llengües poden fer-ho de manera molt pràctica. A més es millora l'interès per les llengües, ja que els infants com més llengües coneguin molt millor. A Catalunya tothom ha de conèixer el Català i el Castellà, però quan abans millor se li ha d'incorporar una tercera llengua estrangera, perquè els infants tenen facilitat en adquirir llengües com més petits són.

EUROCOM

El mètode EuroComRom pretén mostrar el camí cap al plurinligüísme diversificat basant-se en aquestes premises :

- les llengües en la casa comuna europea no són "estrangeres"; estan relacionades

- en les famílies lingüístiques romàniques, germàniques i eslaves els europeus ens entenem

EUROMANIA

L’Euromania és un mètode que consta d’un dossier per a l’aprenentatge multilingüe de les àrees i està adreçat a l’alumnat amb edats compreses entre els 8 i els 12 anys. El seu objectiu és el de construir el saber o el saber fer en el context de la intercomprensió de les llengües romàniques. Aquest manual és fruit d’un projecte europeu que està editat en llengües romàniques: francès, occità, castellà italià, romanès, portuguès …. i és present en diversos països europeus.

Es desenvolupen les funcions lingüístiques (comprendre diverses llengües); les funcions metalingüístiques (domini del codi de la seva pròpia llengua mitjançant la comparació d’altres codis); les funcions cognitives (aprendre millor les àrees mitjançant les llengües i aprendre millor les llengües mitjançant les àrees),

Escolarització de fills de treballadors migrants

Els infants que arriben a Catalunya que són fills d'immigrants, tenen tot un servei a la seva disposició que els faciliten la seva integració en aquest nou país sense oblidar ni deixar de banda el seu país d'origen.

Els serveis són els següents:

alumnat nouvingut:

L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.

Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.

aules d'acollida

Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.

Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària. 

llengua i cohesió LiC o LiCS 

recurs en xarxa del Departament d’Educació de la generalitat de Catalunya per donar resposta al repte de construir una Catalunya cohesionada, acollidora i oberta. L’objectiu general d’aquest pla és potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe. 

espais de benvinguda 
Espais de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves famílies previs a l’escolarització- -Espais de diagnosi i orientació, en col·laboració amb els Ajuntaments
- Conèixer els diferents aspectes relacionats amb l’educació del municipi

- Facilitar la incorporació dels nens/joves al sistema educatiu amb plenes garanties.

centre acollidor

En els darrers anys, els profunds canvis socials experimentats han fet palesa la necessitat que els centres educatius s'adeqüin a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen aquests canvis és un objectiu de primer ordre, i suposa una aposta clara per avançar en la consolidació dels centres educatius. Això implica:

- Potenciar l'ús del català en un marc plurilingüe, l'educació intercultural i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participar de la dinàmica social i cultural de la nostra població per promoure continuïtats i coherències educatives;

- Ser centres innovadors i de qualitat, arrelats al país i oberts al món;

- Atendre tot l'alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc.;

- Ser inclusius, promocionar els valors del diàleg, la convivència, l'educació intercultural… on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s'hi trobi bé;

- Fer possible la igualtat d'oportunitats, especialment dels col·lectius més vulnerables. 

plans educatius d'entorn. 

Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona

No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital

El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.

- Arrelada: per tenir uns referents compartits

La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.

- Cohesionadora: per promoure la integració social

L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe. 

- Inclusiva:per incloure a tothom

I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

- En xarxa: per ser-ne tots coresponsables

És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.