TEMA 7. "ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL"

 En una societat; tecnològica, d’informació digital de masses i consum, i diversitat cultural i de

Marshall McLuhan

“El mitjà es el missatge”

És reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre mitjans de comunicació i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informació present i futura. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan feia servir el terme “aldea global”, per descriure la interconnectivitat humana a escala global, generada pels mitjans electrònics de comunicació.

En totes les seves obres, per mitjà dels seus títols, feia reflexionar:

• En El aula sin muros, 1964, expressava que a l’escola no s’aprenen tots els coneixements, sinó que també guanyes moltes experiències amb les vivències que comparteixes amb la gent que t’envolta.

• En La Galaxia Gutemberg, 1969, on la impremta va fer necessària la lectura. Les escoles van ser creades per ensenyar a llegir, escriure, comptar, ...

• En L’aldea Global, 1979, la informació no té fronteres. Al moment es rep una informació a tot el planeta. També emocions. Altra cosa es el coneixement.

Educació i mitjans de comunicació de masses

L'hominització és la presa de consciència de nosaltres mateixos. A la saviesa no s’arriba tan fàcilment, és a dir, que no tothom arriba i ni tampoc es pot perseguir. L'hominització és el potenciador global que ens porta a la saviesa, el desenvolupament de la nostra societat depèn de tes

funcions:

• La comunicació

• La cultura

• L'educació

Però és important que no ressalti una més que l’altre. El conjunt de les tres crea la saviesa. Cada una d'aquestes funcions socials crea un pòsit, a partir de la qual es crea un disciplina d’estudi.

• Amb la funció social de la cultura queda el pòsit del coneixement que es desenvolupa en la disciplina d’estudi de la mediologia i les transmissions.

• Amb l'educació el pòsit és la formació i la disciplina d’estudi la pedagogia i les finalitats i els mitjans.

• Amb la comunicació el pòsit és la informació i la disciplina d’estudi, és la semiòtica i els codis i significats.

Construccionisme amb ordinador

SEYMOUR PAPERT

Aplica les teories de Piaget per desenvolupar un llenguatge de programació d’ordinadors anomenat

Logo. Aquest funciona com un instrument de treball intel·lectual que permet als alumnes, sobre tot als més petits, construir els seus coneixements, resolent problemes amb els micro-mons de la tortuga.

Avui es considera el Logo, la primera tecnologia interactiva d’aprenentatge i de construcció del coneixement.

El més important és construir l’aprenentatge de la persona, no acumular dades:

• Creant un interès personal per aquell aprenentatge, amb funcionalitat i motivació.

• Creant un rendiment personal amb eficiència i exigència.

• Arribant a un nivell d’aprenentatge que sigui eficaç i es faci amb esforç.

• I finalment, que existeixi una creativitat d’aprenentatge, optimitzant això i treballant amb entusiasme.

Pedagogia narrativa.

KIERAN EGAN

Va crear una nova idea a l'educació, a través de tres de lleis:

• La socialització de Homer.

• La veritat de Platón.

• El naturalisme de Rousseau.

I també a partir d’una idea bastant nova:

• La recapitulació de Vygotsky.

A partir d’aquestes idees ell va crear la recapitulació, amb la que va explicar la comprensió al llarg de la vida de l'adquisició dels coneixements d’un infant. Deia que primer adquireix la mítica, seguit de la romàntica, la filosòfica i finalment la irònica i la somàtica.

La ciutat educadora.

EDGAR FAURE I UNESCO

Van fer una revisió molt mesurada del passat de l'educació a escala Terra. Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia, com:

• Televisió.

• Telecomunicacions.

• Ordinadors.

• Anàlisis de sistemes.

Creien en l’humanisme científic i el compromís social i volien una ciutat educativa. Van fer una recapitulació de la renovació pedagògica de l’Escola de la societat tele-comunicada. Societat de la informació i tecnologia digital a l’aula.

Es donava més atenció a la tecnologia que a la pedagogia. Tenien noves tecnologies i vells mètodes

d’ensenyar. El docent que no tenia cultura tecnològica, que no era usuari de les TIC no feia les TAC. L’aprenentatge de les Tic es instruccional. Faltaven equips multi professionals a les escoles i hi havia massa interessos econòmics pel mig.

La ciudad de los niños

Va ser un projecte on els nens ajuden als alcaldes explicant tot el que pensen. Per a un nen jugar és imprescindible, els que han pogut jugar bé i durant bastant temps, seran ciutadans millors. Dins de les famílies, es fa massa ús de les televisions, deixant als nens moltes hores d’avant d’aquesta per tenir-los entretinguts.

Els nens necessiten moments de joc entre ells, per poder conèixer la ciutat, per poder viure l’experiència de l’aventura, del descobriment i del risc. Els pares no deixen sortir als nens al carres perquè és perillós, però Francesco Tonucci diu que el carrer és perillós perquè no hi ha nens.

Per això diu que cal construir una ciutat diversa i millor per a tots, així els nens viuran una experiència com a ciutadà autònoms i participatius. Els nens, pensen i veuen d’una altre manera als adults.

sentit.